Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

arrugar

1 corrugar. Corrugar les celles.
arrufar (una part de la cara). Arrufar el nas, el front, les celles.
arronsar, arrugar en la frase arronsar les celles.
aixafinar, arrugar una tela, un paper, etc., per compressió. Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles.
bollar, fer bollats en una tela, en un vestit, en un cortinatge, etc.
crespar. Crespar la roba, fer-hi arrugues o plecs.
frunzir
prisar
afiganyar. Afiganyar la roba, el vestit.
rebregar (→)
atavellar, fer tavelles en una roba, en un paper, etc. Portava unes faldilles atavellades.
masegar, sotmetre una cosa a accions que tendeixen a arrugar-la.

2 (arrugar-se pron.)
apergaminar-se (la pell d'una persona).
Ant. Desarrugar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions